dissabte, 3 de juny del 2017

Na Blanca i cala en Feliu


Na Blanca i cala en Feliu (3 juny '17)


Aquest dissabte i seguint amb la curolla d'arribar a perdudes caletes allunyades de tot per conéixer-les, hem agafat camí cap a Formentor per arribar a cala en Feliu, una cala amb unes característiques de terreny d'accés que tira a molts cap enrere. Arribar a ella és un acte de sufriment per les cames, si anem amb calçons curts. Si anau, posau-vos roba per evitar que les cames acabin com arribades de la guerra.
Hem arribat al punt de la carretera que dóna accés cap el far, passat l'aparcament de la platja de cala Pi de la Posada (platja de Formentor) a on ens volen fer pagar 9 € per deixar el cotxe. Anem una mica més amunt, just passada l'entrada de cal Garriguer on trobarem aferrat a la carretera uns espais on poder deixar el cotxe. Una vegada aparcat, començam el recorregut caminant cap a la platja.
Avui el dia comença calorós i amb un sol que fa torrada. La meva motxila va carregada d'aigua i no només per beure, sino per vessar-me-la per damunt el cap amb l'intenció de davallar la temperatura. Mà de metge pel meu cap. Començant a caminar, estic dubtant si amb aquesta calor feim bé en començar aquest recorregut feixuc i de mala petja pel barranc d'accés a la caleta. Ja ho veurem.
.
.

La platja convida a donar-se un bany en les seves tranquiles aigues clares i netes. El turó punxagut de sa Pinoa tanca la rada per la seva banda oest
.
.

Una agradable pista de terra recorre la costa en direcció l'hotel. Avui, na Mireia, na Maria, una amiga seva, i jo conformam l'equip trescador. 
.
.

Molt agradosa resulta la platja amb els pins damunt l'arena, a la vorera de la mar. S'illa de Formentor al final de la platja i, més enllà, el cap Pinar
.
.

De la pista de terra vora la platja passam al carrer que passa i continua per darrera l'hotel fins arribar a n'aquest punt on abandonen l'asfalt cap a la carena de na Blanca. Ho podriem haver fet una corba abans d'arribar-hi aquí, però ens ha semblat més soleiat i costarut. 
.
.

El terreny és brut de vegetació esponerosa i a mida que pujam, la xafugor comença a oprimir a causa de l'esforç físic realitzat. Ho hem de prendre amb tranquilitat...
.
.

...i tira tira anem pujant sense problemes, malgrat l'esforç continu que s'ha de fer
.
.

Qualque grimpadeta que dona "caxé" al recorregut
.
.

Arribam a una zona més planera on l'esforç minva però la calor fa bé la seva tasca. El terreny s'aclara una mica. Avancem entre càrritx i roquissar, cercant les ombres per no cremar-mos abans d'hora
.
.

Ens anem topant amb qualques fites inútils, ja que no hi ha opcions més que continuar el llom de la carena de na Blanca cap amunt
.
.


A l'avant-cim ja copsam unes vistes extraordinàries
.
.

Ja tenim el cim al nostre abast. Tanta sort que el suau oratge aquí adalt ens fa la passa menys feixuga.
.
.

Feim una aturadeta per beure i aprofitar la darrera ombra abans del cim. 
.
.

Des dels cims sembla que l'enteniment s'eixampla com la perspectiva visual. És un dels plaers atractius que té pujar la muntanya. Segur que és una mena de sanació mental per una persona atabalada per la rutina i els quefers diaris
.
.

Les dues amigues posen amb aquest panorama encisador
.
.

Al cim, la foto del nombrós grup!
Albercuitx s'aixeca per darrere nostro, amb l'inconfusible Cavall Bernat al seu darrere.
.
.

Continuem camí. Torbarem a gaudir del refugi d'una ombra. Del cim de na Blanca anem directes cap el norest al puig des Celler. A la seva falda trobarem una pista que resseguirem i que ens farà el camí més còmode una estona
.
.

Pel camí copsam les Orelles de s'Ase, el Pal, Penya de la cova dels Morts, puig de ses Aritges, el cap de Catalunya, es Fumat, la Pedra Blanca..., a més de les terres ben conreades de les cases de Formentor, entre d'altres
.
.

També copsam la pista on, directes, aniran els nostros passos. Cap allà hi anem.
.
.

Resseguirem la carena que discorre cap el coll de s'Olivardar, on una cruilla ofereix la possibilitat d'anar directes cap al camí que davalla a cala Murta o tirar cap a les cases de Formentor (aquesta darrera opció, serà la nostra, en tornar de la cala )
.
.

Vista retrospectiva del massís de na Blanca amb els seus penya-segats, quan ja hem arribat a la pista que ens fa avançar còmodament
.
.

A un punt determinat del camí, podem intuïr la cala en Feliu, més que veure-la, a on tenim intenció d'arribar a fer una sota
.
.

Després de continuar per la pista una micona més, trobam el lloc per desviar-mos i començar la davallada. Fa un temps havia una senyalització que indicava el lloc per davallar. Ara no hi és. Si no ho saps o no ho coneixes, la dificultat de trobar el punt d'accés aumenta notablement.
.
.

El recorregut de davallada comença molt brut. El senderó desapareix a causa de la brossa i la passa és feixuga. Les cames comencen a pintarse de rapinyades. Xiprell, llentiscle, esparragueres, càrritx, qualque argilaga...
Ens donam ànims i resseguim cap avall
.
.

Fins que no arribem al jaç del torrentó que discorre per aquest comellar, la passa és molt adversa. 
.
.

Malgrat el terreny, el bon humor no desisteix. En arribar al jaç del torrentó, trobam les restes d'un camí amb un marge de sosteniment en tot el recorregut, encara que la vegetació el vagi engollint i, a trams, passi desapercebut. Tanmateix hem fet un alè en topar-lo, aquest antic camí
.
.

Qualque fita inútil marca el camí. El marge de sosteniment ja cumpleix aquesta missió
.
.

En aquest punt el camí feia un revolt i està completament esbucat
.
.

El camí surt al jaç del torrent en un punt determinat del recorregut. Haurem de continuar per la seva llera.
.
.


...i arribam a la cala en Feliu, petita cala de macs oberta cap el sudest. Just ara uns núvols han cobert el sol. Però no durarà molt el moment obac
.
.



L'aigua fresca i deliciosa després d'haver caminat per aquest terreny per accedir a la cala
.
.

Mirada cap el torrent des de la cala: Brossa. I cames marcades.
.
.

Vet aquí el motiu del camí: un embarcador que segurament devia ser molt actiu en temps del contraban
.
.

Península de llevant i cap de Menorca guaiten allà a l'horitzó
.
.

De tornada cap amunt...
.
.

Pujant pel camí m'he fixat en uns marges de sosteniment d'un altre camí que puja cap un altre barranquet, a l'altre costat del torrent
.
.

Moment de lluitar amb la brossa abans de sortir a la pista que ens conduirà cap el coll de s'Olivardar.
Tot el grup ha resistit el fort embat de la vegetació i la seva oposició. No ha hagut queixes, no ha hagut desànim. En tot moment ha hagut bon humor i ganes de continuar el recorregut xafugós
.
.

Al coll de s'Olivardar trobem la indicació cap a la cala. Sembla bastant inútil si no s'hi posa altra indicació després, al punt de desviament, més amunt. Talvegada la falta d'indicació farà aquesta cala més tranquila i solitària
.
.

La còmoda pista ens fa passar vora la vinya des sementer del Figueral, segurament de propietat de les cases Velles de Formentor, a l'altre costat de la carretera
.
.

Pista còmoda cap el punt d'arrancada del recorregut d'avui
.
.

Molt agradable
.
.


Des de la pista, copsam na Blanca amb aquesta altivesa. Fa unes hores èrem allà damunt
.
.

I d'aquest indret, poc més envant, sortim a la carretera al punt on hem deixat aparcat el cotxe.
Un recorregut d'unes 4 horetes que, malgrat la xafugor, hem fruit ben de veres i fruit de l'aigua clara i neta de la cala en Feliu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada