dissabte, 27 de febrer del 2016

Puig de can Groc

Puig de can Groc (27 febrer '16)


S'inicia el recorregut al final del carrer que puja per l'urbanització de sa Font, a Pollença.
Allà hi ha aparcament suficient per una cotxada numerosa.
Des de l'inici copsam unes vistes fantàstiques sobre Pollença i la vall de sant Vicenç.
Aquest dia, el fort vent i la pluja són ingredients importants del recorregut.



Des de l'aparcament, ja s'albira el comellar per on s'inicia la pujada...



...i molt bones vistes cap a la península de Formentor i del Cap Pinar



Vistes cap a Pollença. Destaca al centre el puig de Maria

 

El comellar de pujada, encara que brut de càrritx, llentiscle i pedra, no és complicat superar-ho



Aviat les vistes s'obren més encara, si cal. Allà apareix la serra del Cavall Bernat, entre d'altres.




Puig de Maria i Pollença des d'aquest mirador encisador.
Llàstima que el fort vent obliga a continuar el recorregut.



El Cap Pinar, badia de Pollença...



La vall de sant Vicenç, amb la serra de Cornavaques a l'esquerra



Al fons s'amaga el cim del puig de can Groc








El recorregut fitat continua pujant per la vessant dreta de la mola.
Per aprofitar el recer del vent dins el comellar, continuaré per ell, avançant cap el darrer collet abans d'assolir el subcim de can Groc.



El subcim fitat de can Groc a l'esquerra. Castell del Rei al centre de la imatge i, més a la dreta, Cornavaques, a més de la península de Formentor.



Els dos cims de can Groc. A l'esquerra, el cim topogràfic. A la dreta, el cim fitat i amb les millors vistes cap el nord.
Al centre de l'imatge, i sobresurtint, el cim del puig Gros de Ternelles.



Puig Gros de Ternelles destacant a l'imatge. Abaix, a la vall, la cel·la Nova i l?hort d'en Fonts,



Vista al nord des del cim






Castell del Rei i Cornavaques, darrera el subcim de can Groc



El subcim de can Groc. Vista extraordinària cap el nord.



Vista retrospectiva del cim de can Groc, amb el cim de Ternelles a la dreta.


La pluja m'encalça. El centre de la Tramuntana envoltat de cortines d'aigua





Al coll de Cuixac el recorregut cap a la dreta s'endinsa dins la torrentera que es va formant a les vessants de la serra de Cornavaques i de la serra de la Font. Aquest torrent es tributari del torrent Fondo de can Vela. Més tard hi arriberem a la seva confluència.




Retrospectiva de les parets on es troba la primera desgrimpada important, més avui que amb la pluja es fa delicat el pas.



El pas desgrimpat



Altre perspectiva del pas de davallada



Per la falda que es veu al centre de l'imatge, va pujant fent ziga-zagues, un vell i antic camí empedrat que puja just fins l'altipla, on hi ha restes de murada en diferents indrets. La seva utilitat, segurament, per la proximitat costanera, devia ser la de defensar-se els habitants de la contrada, de la rapinya dels pirates d'un temps. 



El camí que va pujant per la rosta pendent 






Restes de una possible murada



L'altipla. Al penyal de l'esquerra hi ha més restes a manera de murada, parets tosques suposadament de defensa.



Vista ampliada del penyal



Des d'aquest altipla, ja es copsa el punt d'inici del recorregut



Les darreres passes dins el comellar abans d'arribar al punt d'inici i concloure el recorregut.


dissabte, 13 de febrer del 2016

Mola de Tuent

Mola de Tuent o de can Palou (13 febrer '16)




Comencem el recorregut de la Mola de Tuent a l'aparcament del port de la Calobra.
D'allà ens dirigim cap el mirador del Port, una terrassa amb bones vistes del port on una senyal ens prohibeix continuar el pas...



...però no farem cas d'aquest avís, si la nostra intenció és assolir el primer pas vertical d'avui: el d'en Maiol



Els primers trams del recorregut són una mica complicats...



...però d'una gran bellessa




i que poc a poc anem superant sense problemes.



En aquest punt deixem la línia de costa i ens endinsam a la recerca de les parets dels penya-segats...





...on trobarem l'únic punt feble per on poder pujar cap a la Mola


A mida que avancem, les vistes s'obren magnífiques


El terreny, en tot el recorregut, se'ns mostra hostil, salvatge i intransitable. Només la voluntad férrea dels senderistes i la potència de les seves cames són més fortes



Al centre de l'imatge, el punt feble d'aquestes parets rocoses; el pas d'en Maiol



La torre des Bosc a l'esquerra, al pas d'en Maiol a la dreta



El port de la Calobra


S'escletxa a la paret que comforma el pas d'en Maiol



El grup s'aproxima al pas, fruint d'una panoràmica superba



Als peus del pas




La torre del Bosc o de la Calobra ben al davant nostre


Blocs de pedra gegantins ens barren la passa


La vida es fa camí d'una manera irracional


Superant el pas



Piscolabis a la capçalera superior del pas, amb unes vistes encisadores i al recer del vent



La passa per la Mola és qualsevol cosa menys còmoda i fàcil





La paret que divideix en tres la Mola. El cim de ses Estepes, a l'esquerra


La Mola al davant. La Torre encara no es veu, però hi és allà adalt, al cim de la dreta.


Anem avançant pel terreny menys complicat



El comellar de ses Ferles el deixem a l'esquerra de la foto. Les fites ens portaven cap allà. Noltros continuem sobre la paret cap al cim de la mola.


El llogaret de sa Calobra


El cim de ses Estepes, allà a l'esquerra


Sobre els cingles que guaiten al llogaret de la Calobra. Més tard passejarem per allà abaix, fruint de la tranquilitat i bellesa que despren el llogaret.


A la fi albiram la torre de la Mola de Tuent



Refugi, capella i torre




Cala Tuent allà abaix. Sa Costera, sa torre des Forat, Moncaire, na Seca...

La parelleta sollerica el dia abans de sant Valentí. Per molts d'anys!!


Pujant cap a la torre


Pujada a la torre



A la torre



Panoràmica cap al nord de la torre




Dinant al recer del vent



Curiosa escultura: "el nin i sa guarda"

Davallant de la torre cap el coll de sa Falconera


Les vistes, en tot moment, són sorprenents


El terreny continua de mala petja


Trobem l'inici del pas des Cocó. Aquest ullastre és definitiu (gràcies Toni Sureda)


Just a l'esquerra d'en Pasqual es troba el Cocó que dona nom al pas



Hi ha trams delicats al llarg del pas








La davallada del pas acaba assolint el camí encimentat del Racó de sa Coma. Davallem al racó, per conéixer-ho.


El camí acaba on comença aquest tirany empedrat, que després d'unes revoltes i uns esglaons, ens porta als peus de la caleta dita del Racó de sa Coma










Pujada pel camí des Racó de sa Coma cap a l'ermita de sant Llorenç


A l'esplanada de l'ermita



De l'ermita, davallam pel bell camí empedrat cap el llogaret de sa Calobra




Els Nyegos ens evoca temps de segrest quan els moros i les seves ràzzies asolaven la costa mallorquina, fa uns 500 anys.


I d'aquest llogaret al pàrking del port de la Calobra, on acabarem el recorregut, són dues passes i dos minuts de relotge pagès. Un recorregut que ha sigut tot un éxit!