diumenge, 31 de gener del 2016

Mola de sa Bastida

Mola de sa Bastida (31 gener '16)



Una Bastida és un conjunt de murs o edificis de tàpia o de fusta, fets amb caràcter provisional i defensiu, diu el DCVB
En aquesta mola ens trobem les restes d'un assentament defensiu de l'época tardo-romana, és a dir, comprés entre els segles V i VIII, just abans de l'ocupació musulmana de l'illa.
Descobrim llenços de murada, camins, solada barraquera... i el més important, sentir un lloc on s'ha viscut de primera mà totes les inconveniències de la guerra, l'assedi, la batalla. Lloc poc conegut segurament per l'ombra que li fa el pròxim castell d'Alaró.
Aquest diumenge passat, n'Aina i jo hem volgut conéixer aquest lloc tan poc freqüentat i amb tal carregament d'història. Per això, ens hem apropat a la vila d'Alaró, hem aparcat a Los d'Amunt, que diuen, i hem agafat el camí de la font de ses Artigues, però just passada la darrera casa, hem deixat el camí per la esquerra per introduir-mos a un bosquet brut entre pinar i alzinar, i amb un terreny molt peculiar, tota una placa de pedra bastant llisa que no hem deixat practicament fins arribar al Picó petit. Una rosta pujada que en poc temps, ens situa molt alts i amb unes vistes formidables sobre Alaró.



Ho sembla però no ho és un camí. És una placa pètrea molt llisa que comença aferrada al camí de sa font de ses Artigues i puja rosta fins al Picó petit. 


Una paret cabrera discor per la carena de la mola fins aprop del Picó petit
 


El penyal des Picó gros


 Hem d'avançar aferrats a les parets des Picó gros...


...on ja trobem les restes de la murada romana



El seu deteriorament és constatable



El vell i bell camí empedrat que ens portarà cap al cim de sa Bastida i, després, ens ajudarà a devallar cap el camí de sa font de sa Bastida.


Les restes del camí

Al camí, amb es Picó Gros al darrere 




Amb es Picó gros


Sembla una sitja empedrada

Restes del que podria ser una barraca

Panoràmiques fantàstiques

Amb la Galera al darrere

La Galera, sa Talaia de cals Reis, can Llenderina, el castell d'Alaró, s'Alcadena...


El camí que més tard assolirem per davallar cap a sa font de ses Artigues



Alaró des de sa Bastida


Restes del bell camí

Restes de construcció

Restes del camí

Restes del camí

El camí al collet entre es Picó gros i sa Bastida

El camí al collet entre es Picó gros i sa Bastida

El camí ens porta cap aquest "portell"


Més avall continuen les construccions, als peus dels penya-segats de sa Bastida


Assolint el camí de sa font de sa Bastida

Amb la mola de sa Bastida al darrere

Amb la Galera de rerafons
 

A la pista encimentada de la font de ses Artigues

Una pedreta enmig del camí

Una dracera ens acurta el camí cap a la font de ses Artigues 


Vista de la Mola de sa Bastida, amb es Picó gros a la esquerra i el pas de s'Arramblador al centre-dreta

A la font

 La font


I poc abans d'arribar al poble trobem aquesta bonica advertència.

dissabte, 30 de gener del 2016

Fita de Ram

Fita de Ram pels passos d'en Terreta, de s'Ullastre, de s'Ego i de sa Granja (30 gener '16)


Guiats per en Xisco Manresa, aquest dissabte hem volgut recòrrer el macís de la Fita de Ram per diversos dels seus passos a més de visitar la cova dels Ermassets i la font des Rafal.
Així que hem arribat a l'àrea recreativa de son Tries, on hem deixat aparcats els cotxes i ens hem posat a caminar per trobar-nos, en primer lloc, amb la estreta canal que conforma el pas d'en Terreta, que ens situarà sobre els amunts dels penya-segats del macís.



Sortint de l'àrea recreativa de son Tries direcció cap a son Poquet


Hem deixat son Poquet darrera i avançam per un rost alzinar a la recerca de la canal vertical del pas



El pas d'en Terreta


 El grup als peus del pas



Guillem superant un tram del pas


Trams del pas són equipats amb cable d'acer, encara que no és necessari el seu ús.





A la sortida del pas, fem un piscolabis



Posats en marxa, aviat ens trobem amb el segon pas d'avui, el de s'Ullastre, o com un parell de cartells instal·lats al pas fan publicitat, d'en Gotleu.




Un pedal ajuda a superar un tram del pas on una roca ens treu cap a la timba



El pas de s'Ullastre o d'en Gotleu està equipat amb unes precàries escales que fan més fàcil la davallada o pujada del pas.










No massa enfora del pas de s'Ullastre trobarem el pas de s'Ego, per tornar pujar cap el sobremunt del macís.






En Xisco als peus del pas de s'Ego (des Cego, he vist escrit a algunes bandes). Al final, la toponimia resta un joc ambigu i incert.


Pujant el pas de s'Ego

Guaitant l'avenc de sa Boira


Assolint el cim


El grup sencer.


Visitant la cova dels Ermassets






Una reagrupació al aljub, abans d'arribar a Maristela.
Avui el grup anava molt distés. Feia temps que molts membres no ens veiem, lo que ha propiciat molta xerrameca i relax, pas tranquil i molta fotografia. Tot i malgrat els reagrupaments, un parell han perdut el fil del grup i han devallat directes de Maristela pel bosc de son Tries, mentres el grup ho feia pel pas de sa Granja.



Marisa al pas de sa Granja

N'Aina amb el cor de pedra a la mà, sobre el pas de sa Granja


Retrospectiva del pas


Arribats a la font del Rafal, no quedarà més que continuar el tirany que en mitja horeta, si arriba, ens posarà al lloc de partida, l'àrea recreativa de son Tries


Bella simbiosi d'alzinar i treball de pedra en sec per tota la contrada.