dilluns, 28 de març del 2016

La Pinoa

Puig de la Pinoa, 28 març '16



Un recorregut fàcil i curt a travers de la baixa carritxera que cubreix tota la contrada.
.
.


Aprofitant la pujada a Pollença aquest dematí per deixar a n'Aina i na Mariam al Pont Romà amb la seva intenció de fer la Travessa durant uns quants dies, gaudint de les seves vacances de Pasqua, jo he decidit fer una sortida curta i suau per la zona en vista a la canya que aquests darrers dies estic donant als meus genolls. Una mica de suavitat els vindran bé. Per això, una travessia per una mar de càrritx, garballó, llentiscle, romaní, ginesta borda, ceba marina i uns pins, farà bon servei. Encara així i tot aquesta flora amaga un roquissar molt desfet per lo que convé fixar-mos on posam els peus per evitar qualque torçada o trencadura.
I bones vistes, malgrat el temps tapat emperò qualcuna clariana glauca puc fruir.
.
.


He arribat a una esplanadeta just per deixar 3 cotxes a la segona corba a l'esquerra de la carretera que puja del mirador d'en Parietti (o del Colomer) cap a la torre d'Albercutx. D'aquest punt ja es divisa tot el terreny pel que discorre el recorregut que pretenc fer. Mirant cap el oest, gaudim les vistes cap a la formidable serreta del Morral i, al darrere d'aquesta, la increïble e inversemblant serra del Cavall Bernat, delicia del senderisme tècnic illenc. El port de Pollença guaita a l'esquerra de l'imatge, així com el pinar de la finca d'Albercutx.
.
.

Cap el nord, la Talaia d'Albercutx i la sinuosa carretera que ens portaria cap el cap de Formentor.
.
.

També copsam, a la dreta de la talaia d'Albercutx el discret turó de la Pinoa, el nostre destí d'avui, que sembla l'unic indret cobert de pi del entorn. Tal vegada és el motiu del seu topònim
.
.

A la dreta de la Pinoa destaca, al centre de l'imatge, el Munt de Blat i, més a la dreta, la Punta de l'Avançada, amb la Fortalesa. Entre el Munt de Blat i l'Avançada, el Caló.
A l'altre banda de la badia de Pollença destaca el Cap Pinar.
.
.

El turó de la Pinoa amb la praderia que comforma el coll de la paret, per on hem de passar per accedir-hi. 
.
.






En aquest punt ja es veu la platja de Formentor, amb el seu hotel, enmarcat per na Blanca, cim de 327m d'alçada, que no s'ha de confondre amb la Roca Blanca, aferrada al Fumat, que guaita al darrera, com pa de figa arrodonit i inclinat cap el nort-oest, com practicament tots els cims que sobresurten, a causa del moviment i col·lisió de les plaques tectòniques
.
.

Petjades del passat
.
.

Creuant el mant carritxer del coll de sa Paret, arribem al pinar que ocupa la quasi totalitat d'aquest turonet
.
.


Atravessem el pinar i sortim a la carena del turó, que ens oferirà unes espectaculars vistes cap a totes bandes, tot i la poca alçada (267m) d'aquest cim
.
.


Abaix es copsa la casa situada a la dita Punta de la Monea. Darrera el Cap Pinar podem apreciar el Cap Ferrutx i el Cap des Freu
.
.

El Cap de Catalunya al centre i fons de l'imatge. Es distingueixen a la seva esquerra el cim d'Almangra, el Pal, les orelles de l'Ase, el puig de l'Àguila i, finalment, Albercutx
.
.

Autofoto amb la fita de la Pinoa
.
.

Platja de Formentor i la seva illeta
.
.

Retrospectiva de la Pinoa
.
.


Badia de Pollença a l'esquerra. Albercutx a la dreta. Tota la Tramuntana, allà al davant.
.
.

Del cap Pinar al Port
.
.

Vista des del pinar de la Pinoa cap al coll de la Paret i recorregut cap a el punt inicial del recorregut.
.
.

Retrospectiva de la Pinoa
.
.

Abeurador
.
.

I que no és bonic això?
.

Adalt, enmig de l'imatge, el punt inicial del recorregut. El terreny semblaria incòmode si fa dos dies no haguès fet el recorregut pel comellar del torrent del Diable.
Això, comparat, és mel!
.
.

"El mojón"
.
.

Punt i final.

dissabte, 26 de març del 2016

Pas de s'Argolla

Pas de s'Argolla (26 març '16)

Sortint de l'aparcament del restaurant d'Escorca, allà on hi és la antiga i primigènia parròquia d'aquest municipi, Sant Pere d'Escorca, del segle XIII, avancem primer per un còmode traçat molt popular, el camí des Burgar, fins arribar al jaç del torrent de Lluc. Pel jaç, arribarem a l'Entreforc, lloc màgic tancac per parets verticals d'uns 300m d'alçada. A partir d'aquest lloc, el torrent de Lluc esdevé torrent de Pareis, un dels punts de referència senderista de tota Europa.
Deixat enrera el camí des Burgar i el jaç del torrent de Pareis, aquest recorregut transcor per terreny molt incòmode, roquissar molt desfet i encarritxat als peus dels penya-segats del cingle des Niu des Voltor, fora senders i amb qualque banda on passar està renyit amb el vertigen. Una d'aquestes passes és la de s'Argolla.





Les primeres passes còmodes del camí des Burgar...
.
.

...que ens davallaran cap el jaç del torrent més impressionant de s'illa
.
.



L'Escletxa que s'ha anat comformant durant mils i mils d'anys d'erosió ens ha deixat un monument geològic impressionant i captivador
.
.

Llaçades del camí des Burgar, davallant cap el torrent
.
.



Al davant, a s'altre banda del torrent, tenim el pas del torrent des Boverons, per on pujariem si volguessim accedir al quarter de carabiners situat als peus del puig Roig
.
.

Piscolabis al torrent de Lluc
.
.





Panoràmica vertical del cingle del Niu des Voltor
.
.


A l'Entreforc conflueixen el torrent de Lluc amb el del Gorg Blau, o sa Fosca, autèntica Seu del senderisme mallorquí. A partir d'aquest punt, el nom del torrent és el de Pareis.
.
.

Continuam el camí per dedins el torrent de Pareis





Aquesta zona on semblam més formigues que humans, el lloc pren el nom de "Es caos"
.
.

Continuem davallant pel jaç de Pareis...
.
.

unes vegades amb més facilitat que d'altres...
.
.


...fins arribar al lloc on deixarem el jaç per enfilar-nos per les parets.
Ala foto tenim darrera el grup la paret per on començarem la grimpada.
.
.

A n'aquest punt començam a grimpar per un escenari molt vertical...
.
.

i assolim alçada ben aviat...
.
.


Poc a poc, agafem perspectiva del jaç
.
.






Les parets de la Serra de ses Farines que cauen en picat sobre Pareis
.
.

Arribem als peus del vertical i exposat pas de s'Argolla...
.
.

...que un a un anem superant.
.
.








S'Argolla que dona nom al pas
.
.

Els que han superat el pas, relaxant-se contemplant el panorama
.
.





Superat el pas, no s'han acabat els llocs on extremar precaucions
.
.



Sa Coma de ses Cases davant nostre que davalla des del quarter de carabiners cap el pas des Contraban (o contrabandistes), o d'en Alí fins al jaç de Pareis.
.
.

El grup sencer aprofitant un espai menys incòmode per dinar, sota el cingle des Niu des Voltor
.
.

La coma de ses Cases davalla des del quarter des Carabiners
.
.

Més enllà divissam el "Sandwich" que formen uns estrats curiosament erosionats...
.
.

...i cap a ell ens dirigim les passes
.
.

El "sandwich"
.
.




Hem sortit al comellar del torrent de l'Infern i superam la seva banda superior
.
.


La vista s'obre a la banda superior del comellar del torrent de l'Infer
.
.

Canviam de comellar per assolir el que ens portarà cap el nostre destí, just al Nu de Corbata
.
.

Continua la passa incòmoda en aquest roquissar desfet i ple de càrritx. Hem atravessat qualque dolina característica d'aquestes contrades, plena de xiprell...
.
.

...fins que a la fi es veu la paret de la carretera del Nu de Corbata.
.
.



Les cames ens agrairan tropitjar els primers mètres d'asfalt abans de seure al bar que, per noltros, afortunadament està situat al mateix Nu de Corbata.
Aquí acabem exitosament el recorregut. 
.
.