dissabte, 20 de gener del 2018

Puig dels Albellons

Puig dels Albellons (20 gener '18)

.
.
Aquest darrer dissabte hem volgut descobrir un indret del que he vist qualque publicació de tant en tant però al que mai havia decidit anar-hi tal vegada per la poca entitat com a recorregut que suposa.
Per donar-li major pes, havia pensat en allargar el recorregut visitant altres indrets entorn d'aquest humil cim de 585m d'alçada. El primer punt interessant era conéixer el mirador de Caimari accedint des del senderó que arrenca just passat el poble de Caimari en direcció a Lluc, a mà dreta.
Aquest ha sigut el nostre primer objectiu. Altre objectiu és accedir al cim del puig en qüestió pel camí situat al mateix comellar dels Albellons, un antic camí que uneix diferents ranxos de carboner, on trobam sitges i forns de calç i que arrenca al punt de sortida del GR-221 a la carretera Ma-2130, al km 9, on trobarem un botador a la dreta del GR que ens introduirà al comellar. Ho hem aconsseguit.
Un altre objectiu és accedir al cim del puig Nespler des del coll dels Albellons. No he trobat més legenda sobre aquest cim que una breu descripció al blog de Racons de Tramuntana. El resultat ha sigut el desestiment d'arribar al cim per les dificultats del terreny i no portar material d'assegurament adient. Ho hem intentat, però després d'uns passos verticals i exposats, hem desistit de complicar-mos més per aquesta banda. Hem intentat la pujada per vora ses cases de Es Barracar i son Canta, però roman tot tancat i ben reixat.
Hem decidit deixar el puig Nespler o des Barracar, que també li diuen, per un altre assalt més envant.


Hem deixat el cotxe aparcat a la zona habilitada per tal motiu a la bocana del comellar dels Horts, aproximadament a un kilòmetre de la sortida de Caimari cap a Lluc. Caminant tornam enrere fins assolir el camí asfaltat que trobarem a mà esquerra i que entra al poble per la seva banda alta.
A poca distància de la carretera ens trobarem el portell d'entrada als terrenys de la comuna de Caimari, per on transitarem avui.
.
.

El botador.
.
.

Un tirany sense complicacions i sense perdua ens portarà cap amunt fins assolir el camí que més amunt, porta des de la carrertera fins el mirador. En arribar a la seva alçada, agafarem cap a la dreta. 
.
.

Un bell camí aferrat a les verticals parets de la muntanya.
.

Arribam al mirador uns 15-20 minuts després d'haver passat el botador
.
.


Bella panoràmica sobre Caimari i cap el Pla, encara que el dia està tapat
.
.


Després d'haver gaudit de la bona vista del mirador, refem les passes i arribam a la carretera. davallam un tram asfaltat, uns doscents metres aproximadament, fins la següent corba a la esquerra, on enllaçarem amb el GR que puja cap a Lluc. 
.
.

Progressant pel GR passem als peus del penyal anomenat la Filosa de la Verge o, més laicament, penyal Bernat. Poca distància més enllà, a l'esquerra, veurem la roca anomenada Còdol d'en Seda, on la llegenda diu que t'emportaràs sort si aconsegueixes ficar una pedreta al seu forat. Ho hem intentat noltros, però haurem de cercar la sort a un altra banda.
.
.

Just al punt on el GR221 travessa la carretera, tombam uns metres cap a la dreta per superar el botador i ficar-mos al comellar dels Albellons. El GR continua una mica més a l'esquerra
.
.

A l'entrada del comellar es sitúa aquest abeurador. Avançar pel comellar no té cap problema de cap tipus. El camí està ben traçat i no ens ofereix opcions. Per complicar la pujada podriem anar a cercar el pas de sa Madona, sortint per la dreta just entrant al comellar i enfilant-mos pels costers. Però avui no és el cas. No coneixem el comellar i es tracta de fer-ho.
.
.

El camí puja fent giragonces i ben empinat, enllaçant forns de calç i sitges
.
.

Una mirada cap enrere ens dibuixa un comellar vestit de pins, amb n'Escuder de rerafons y provocador.
.
.

El camí acaba a la darrera sitja, just a l'esquerra d'on està situada n'Aina. A partir d'ara haurem de resseguir un tirany per l'esquerra del comellar fins arribar al collet que ja s'intueix allà adalt.
.
.

Retrospectiva mostrant la darrera sitja
.
.

En arribar al collet, una paret tanca la finca. Els límits de la comuna, com marca la fita amb les marques de "MP", Monte Público, segons he llegit a qualque banda. A la dreta segons direcció que portam, avancem cap el cim del puig dels Albellons. Cap a l'esquerra, uns penyals que s'han de superar per agafar en direcció cap el puig des Nespler o des Barracar.  
.
.

Tenin intenció de pujar al Nespler, però primer, al cim dels Albellons. Tiram cap a la dreta, aferrats a la paret...
.
.

A l'esquerra del collet tenim aquest paratge, vertical i complicat, que després intentarem superar.
.
.

Anem pujant aferrats a la paret medianera amb reixeta
.
.

Pins i càrritx. L'explotació de s'alzinar a sigut extensa i definitiva en aquest lloc
.
.

Arribant al cim
.
.

Punt geodèsic del cim del puig dels Albellons. Un lloc agradable per berenar i descansar una estona. El soleiet hivernal ens acompanya
.
.

Autorretrat al cim
.
.

En haver descansat i fruït del panorama i l'entorn al cim, davallam fins al coll amb intenció de pujar cap el cim del puig Nespler. 
A la foto, vista des del coll, per on davallam des del cim dels Albellons
.
.

Hem de superar per la dreta el primer penyal per un pas una mica exposat. El superam, continuam pujant per un rost i brut terreny, grimpam altres parets i copsam el terreny vertical que ens espera superar per intentar arribar adalt. 
.
.

No anem equipats amb cordes per assegurar qualque passa, motiu pel qual decidim anar cap enrere i probar-ho un altre dia. Segurament l'accés per les cases de Es Barrancar o de son Canta és més factible i menys arriscat, però aquestres finques romanen ben tancades i enreixades.
.
.

Terrreny brut i rost
.
.

Tornam enrere, refent les passes pel comellar dels Albellons
.
.

Cap el punt de partida, copsam aquesta imatge on destaca l'esglèsia de Selva amb Randa de rerafons
.
.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada