dissabte, 18 de març de 2017

Pas de ses tres pedretes

Pas de ses tres pedretes o de son Gallard (18 març '17)
.
.

Aquest dissabte ens hem proposat un altre repte de nivell. Un d'aquells recorreguts que es troben en el diluït terreny entre el senderisme tècnic i l'escalada. Com sempre, el més complicat ha sigut, sense el suport del GPS, trobar el punt exacte des del que arranca el pas. Les fites i un tirany ben marcat al começament, ens ajudat molt. Però després de creuar la paret divisoria de la finca de son Gallard, no estava massa el camí, i ens adreçat direcció NE cap a les parets. Allà l'hem trobat l'inici del pas.
.
.

Hem arribat, no massa prest, a Ca Madò Pilla, on una colla de picapedrers fan feina a corre-cuita per tenir enllestit l'hotel a començament d'aquesta temporada. Hem deixat el cotxe aparcat i hem començat a caminar pel camí que, passant per davant el mirador des Tudons, ens adreça cap el coll de son Gallard.
.
.

Sempre és agradable recorrer aquests camins que s'endinsen per aquests alzinars ombrívols i tranquils
.
.

Passam pel coll de tords situat a la cruïlla de la cova del beat Ramon Llull
.
.

Seguint camí i ja en terres de son Gallard, ens topam amb el mirador homònim.
.
.

Portell pel que passa el camí ben marcat. Hem deixat a l'esquerra un ramal del camí que davalla cap a les cases de son Gallard
.
.

A una de les corbes del camí ens topam amb un ranxo de carboners. De rerafons tenim el cingle de son Gallard.
.
.

Resseguim camí fins trobar a l'esquerra un aljub. Un caminoi ben pintat ens conduirà en direcció al pas...
.
.


Des de l'aljub, resseguir el tirany no és complicat fins arribar a la paret margera de son Gallard.
Allà mil tiranys es divideixen, uns pugen, alrtres davallen... Un desbarat. Sembla que un ramat de cabres ens han fet la punyeta. Més adalt, vist que qualcú s'ha entretingut a picar les flexes que ens indiquen la direcció correcte, no seria d'extranyar que hagin fet també desaparéixer marques de sender cap l'inici del pas.
Una vegada superada la paret mitgera de son gallard, ens adreçam cap el NE fins topar-mos amb les parets dels penya-segats. Allà toparem amb l'inici del pas de ses tres pedretes...
.
.

Cornisa a la paret que marca l'inici del pas
.

Aquest tram, encara la seva verticalitat, no entranya cap problema tècnic per superar-ho
.
.

Retrospectiva.
.
.

No és necessari dir que s'han de posar tots els sentits ben atents i avançar amb seny
.
.


Mentre anem pujant, s'obren unes vistes fascinants. Durant la contemplació paisagística, jo no estic tranquil si no estic aferrat a una bona branca d'alzinar, per exemple.
.
.

La verticalitat, els passos aèris i les minses cornises penjades al buit són la constant durant practicament tot el recorregut
.
.

Entre cornisa i cornisa, ens relaxem pujant empinats alzinars
.
.



Arribam al punt delicat del pas. Teòricament una cinta ens ha de facilitar la passa.
A la primera part del tram, encara que sí hi ha cinta, no és necessària. La pressa és fàcil i la progressió no és complicada. Però uns metres més amunt, un altre cinta ens hauria d'ajudar a donar una passa molt aèria i arriscada, i m'hi trob sense cinta. He de pujar sense ajuda i la passa es converteix en un pas d'escalada amb un pati impressionant i sense assegurar.
Amb un devessal de adrenalina, vaig progressant ajudat per qualque esglaó picat a la pedra, però per a les mans no he trobat una pressa ferma que em doni confiança. Malgrat tot, arrib al punt on hi ha un anclatge i la cinta que qualcú s'ha deixat enganxada adalt, sense cap ofici ni benefici.
Assegur la pujada amb un altre corda (la cinta no es veu en molt bones condicions), però tanmateix n'Aina s'estima superar la paret sense ajuts. I així ho fa.
.

Aferrats a les parets, tenim unes excel·len tsvistes amb un pati que fa feretat!
.
.



Una vegada superat el tram del pas més complicat, no queda sino pujar per la banda més còmode, aferrats a les parets cap a la part superior on veim un penyal i una alzina entre les parets. Allà tenim la sortida del pas i sortirem directament al camí de s'Arxiduc
.
.


  
En el collet on s'alça la gran alzina trobem la cornisa de sortida indicada amb una flexa. Cap allà hi anem...
.
.

...per sortir aferrats al camí de s'Arxiduc...
.
.

  
Les vistes del pla del macís del Teix sempre són colpidores
.
.

És inversemblant i increïble veure per on hem pujat...
.
.

Una vegada arribats al camí de s'Arxiduc, vora el Caragolí, la nostra intenció és recorrer el dit camí en direcció al coll de son Gallard, per on davallarem cap el punt de partida. Ens hem torbat devers dues hores en arribar adalt des de que deixàrem el cotxe aparcat a ca Madò Pilla.
.
.

A la davallada passem per la cova de l'ermità Guillem
.
.

N'Aina als bancs del coll de son Gallard
.
.

Bell alzinar...
.
.



Des del mirador de son Gallard podem veure la diagonal per on discorre el nostre recorregut d'avui, el pas de ses tres pedretes.
Ara, arribar fins a ca Madò Pilla no ens queden més que un parell de passes, una darrere s'altre, i en poc temps haurem arribat. Un altre repte aconsseguit i que cel·lebrarem.
.
.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada