dissabte, 18 de febrer de 2017

Pas vell de son Ripoll


Pas vell de son Ripoll i cingles de son Rul·lan (18 febrer 2017)

Un bellíssim recorregut per un lloc emblemàtic del senderisme mallorquí. El traçat del pas és espectacular, vertical i amb un pati on qui pateig de vertigen ho pot passar molt malament. La impressió i adrenalina són garantides.
No obstant, llevat el factor psicològic, el recorregut no comporta cap problema tècnic. Té bones grapes i el traçat a resseguir no és complicat. L'ùnic problema que hem tingut ha sigut al primer tram del pas, una placa inclinada de roca molt banyada i relliscosa què, per un moment, ens ha fet replantejar la continuació del recorregut.
Hem passat, amb molta cura, seny i paciència.

.
.


Hem arribat a l'aparcament de l'hotel Es Molí, de Deià, ara en obres. Per aquest punt passa el traçat del GR221 corresponent al camí dels Cingles de son Rul·lan. Va pujant el camí per un comellar molt tancat fins a la zona de la caseta de ses Rotes i la font homònima. Hem de passar per davant i continuar camí...
.

Pila d'aigua (abeurador) picada a la pedra, a la caseta de ses Rotes
.
.

N'Aina amb la pila
.
.

Una micona més enllà resseguint el camí, ens trobem la font de ses Rotes, avui, malgrat la gran quantitat d'aigua que davalla per totes bandes, aquesta font roman seca
.
.


Uns centenars de metres més i ens topam amb el portell de son Rul·lan. No l'hem de superar. En aquest punt hem de girar a esquerra 180ª i resseguir camí cap amunt pels marges esbaldregats entre oliveres centenàries
.
.

En aquest tram de camí, ja copsam les parets per on hem de enfilar-mos. Només de persar-ho mirant la verticalitat de les parets, ens entra cert neguit. Continuam el camí ben configurat, deixem les marjades bastant malfetes i ens introduïm a l'alzinar fins arribar a una banyera, també picada a la pedra...
.
.

Aquesta banyera és el punt que ens indica la inmediata desviació, una vegada superada, agafant camí cap a la esquerra. Si seguissim recte, per on les indicacions ens dirigeixen -marques de pintura vermella-, continuariem cap els cingles de son Rul·lan. És el camí que tenim pensat agafar de davallada i tornada. Per tant, en superar la banyera de pedra, ens desviem camí a la esquerra, poca estona, perquè al centenar de mètres ens toparem amb una sitja i el final del camí. 
.
.

A partir de la sitja amb que ens topem, hem de resseguir el senderó ben configurat que es dirigeix en la mateixa direcció, cap els peus de les parets dels cingles per on ens hem de enfilar...
.
.

El senderó ens condueix cap a aquesta paret de partió. No l'hem de creuar sino que hem de fixar-mos a la dreta segons el sentit de la marxa i veurem una cornisa aferrada als peus de les parets dels penya-segats que es va enfilant i per on hem d'anar pujant...
.
.

No hi ha opció. Ens hem de enfilar i pujar poc a poc per un alzinar molt empinat que va pujant entre les dues timbes que la pujada va configurant a cada costat fins topar-mos amb la placa de roca que configura l'inici del pas...
.
.

No és complicat sempre que no ens trobem banyada la placa llisa de pedra que hem de superar, i avui era un d'aquells dies en que sí està banyada. Un degotís inunda la placa i hem hagut d'extremar precaucions i passar amb molta cura i seny.
.
.

Superat el primer tram, guaitam una primera balconada amb unes vistes fantàstiques...
.
.

Després de contemplar ses vistes, ens giram 180º i ens topam amb un altre tram de grimpada aferrats a la paret i obrint-se una timba a la esquerra que fa feretat, no apte per a sufridors de vertigen.
.
.


Qualque punt més exposat que d'altres. Convé no aturar-se a mirar el paisatge si no tenim una grapa ben ferme. la concentració és absoluta. Un error es pagaria car en aquest tram.
.
.

La cornisa per on discorre el traçat s'estreny. Aferrats a ses alzines podem descansar tranquils.
.
.


Hi ha trams que fan dubtar...
.
.



Quan la cornisa acaba, hem de fer una grimpada i pujar cap una alzina. En acabar la grimpada tombarem a la dreta i tindrem un terreny més còmode
.




Copsam Deià, els Còdols blancs, el port de Sóller...
.
.

...i arribam al darrer tram del pas, el que ens donarà la sortida. Es tracta d'una paret molt vertical amb unes grapes picades a la pedra que ens facilitaran la sortida.
.
.



N'Aina escalant la paret de sortida
.
.

Contents d'haver superat el pas
.
.

Vista dels cingles de son Rul·lan
.
.

N'Aina a l'entrada del camí dels cingles de son Rul·lan, per on davallarem cap el punt on hem iniciat el recorregut d'avui
.
.

Un preciós camí ben marcat
.







Amb la foto del castell des Moro, que en aquesta ocasió no hi pujam (ja ho fèrem aquí), acomiadam el reportatge d'aquesta bella sortida
.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada