dissabte, 3 de setembre de 2016

Balma des Nanets, Pas des Grau i sa Cuina

Balma des Nanets, Pas des Grau i sa Cuina (Comuna de Bunyola) - 3 sept. '16


A l'entrada de Bunyola arribant per la carretera vella, tenim un aparcament còmode per deixar el cotxe i arrancar el recorregut des d'aquest indret.
Tenc la intenció de pujar pel camí des Grau fins la desviació que me portarà a la balma des Nanets. Pujaré pel pas des Grau, arribaré a la capçalera del comellar d'en Cupí i el davallaré fins el desviament a la pista general de sa Comuna per anar a conéixer sa Cuina, un altre balma ben curiosa.
.

El carrer escalonat de Bunyola pel que començam a pujar
.
.

Ziga-zaga empedrada
.
.

Inici del camí des Grau
.
.

Si arribam a n'aquest forn de calç és que ens hem despistat i no hem agafat el desviament cap a la esquerra per anar a cercar el portell que ens conduirà a sa balma des Nanets.
.
.

Abans d'arribar al forn de calç, en aquest punt de la foto, hem de deixar el camí des Grau per la esquerra. Un senderó desdibuixat ens conduirà al portell del collet per on passarem a s'altre banda del comellar
.
.

Portell al collet
.
.

Així copsam  Bunyola i els seus voltants des de aquest punt. El macís del Teix dominant el paissatge
.

S'ha d'avançar per un senderó que discor arrimat a les parets dels penya-segats
.
.  

Davant tenim la Cagada de sa geneta, es Moletó, serreta d'Alfàbia i al seu darrere, la Serra.
.
.

Botam una paret...
.
.

Pel camí ens topam amb un parell de bancs on poder descansar i contemplar les vistes i fruir de la tranquilitat de la contrada
.
.

El darrer banc que ens trobam, abans d'arribar a la balma des Nanets
.
.

També trobem la paret del pas des Grau, abans d'arribar a la balma des Nanets
.
.

La balma des Nanets
.
.

La balma des Nanets
.
.

A la taula hi ha un enrajolat curiós, encara que bastant deteriorat per les pedres que hi cauen damunt des de les parets del penya-segat
.
.

Els nanets de la balma
.
.

Un dels nanets
.




Arribats a la balma dels Nanets, tornem cap enrere per agafar el pas des Grau, situat a pocs mètres de la balma. Sembla inversamblant que aquesta paret s'hagi abastit per poder pujar. Més que un pas per accedir a un nivell superior del penya-segat és un tap per evitar entrar a la fesa que tanca. S'aprofita la paret per pujar, encara que, jo crec, no és el seu objectiu.
.
.

Pujar-ho no és complicat però si cal posar les mans i els peus allà on toca, mirant de que sigui una presa ferma. Les pedres de la part superior ballen.
.
.

Adalt ens trobam que el caminoi s'hi endinsa cap a la fesa, però hem de saber que aquesta no té sortida. El recorregut correcte per continuar i enllaçar amb el camí des Grau passa per enfilar-se per la roca de la dreta just al replà que tenim al pujar el pas. Reseguir la cresteta del penyal fins el final i ja veurem la sortida. Té un punt delicat sobretot si la pedra està banyada.
.
.

Aquesta és la cresta que s'ha de recorrer. La fesa queda a la dreta de la foto
.
.

La fesa
.
.

A n'aquest punt del camí des Grau sortim una vegada superat el pas des Grau, i el resseguim cap l'est (dreta de la foto)
.
.

Bella factura del camí empedrat des Grau
.
.

En aquesta cruïlla tenim l'opció d'anar a contemplar el mirador o seguir cap amunt
.
.

Vista de la Serra copsada des del mirador
.
.

 Macís del Teix des del mirador
,
.

El mirador
.
.

Retornam al camí des Grau cap a la cruïlla per agafar el camí que ens portarà pel comellar d'en Cupí. Ens topam amb diversos rotlos de sitges
.
.

Forn de calç a la cruïlla del camí. Agafant recte (esquerra de la foto) arribariem a cas Garriguer, centre de la Comuna. Agafarem per la dreta, pel comellar d'en Cupí per anar a cercar sa Cuina
.
.

Vista enrere, el camí des Grau
.
.


El comellar d'en Cupí és molt diferent als seus germans, sa Coma gran i sa coma d'en Buscante. Aquests dos són ombrívols, mentre que el d'en Cupí és obert, solejat i una pineda invaex el terreny.
Restes de sitges i forns de calç els anem trobant pel camí.
.
.


Sortint del comellar d'en Cupí a la pista principal de sa Comuna
.
.

Adreçant camí cap a la corba que ens interessa...
.
.

...aquesta corba, amb la fita nº 3 és per on hem de deixar la pista per la esquerra, si volem visitar sa Cuina
.
.

El camí que surt de la pista de sa Comuna. El resseguim...
.
.

Ens topem amb una espècie de refugi. No sé quin alte utilitat pot tenir aquesta construcció moderna
.
.



Resseguim el camí...
.
.


...i després de intuïr el camí que torna senderó i es perd aviat, quedem bocabadats davant sa Cuina. Racó ombrívol i fresc que ens convida a descansar. I així ho faig.
.
.






Després de berenar i refrescar-mos, tornem cap enrere
.
.


Des de la pista de la Comuna fins el pàrking on hem deixat el cotxe ens torbarem uns 15 minuts, més o manco.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada