dimecres, 24 d’agost de 2016

Es Banc

Es Banc de sa Pedrissa (24 agost '16)

Seguint amb la nostra curolla estiuenca de visitar indrets interessants del nostre litoral i amb un recorregut que no ens deixi desbaratats ni esfondrats a causa de la canícula impenitent i contumaç, aquest dia decidim visitar un racó molt freqüentat fa temps, quan el contraban era una manera de sobreviure a les penúries de la post-guerra. Aquest racó, es Banc, li diuen, va servir per desembarcar tones de queviures i altres elements propis d'aquell bon negoci per uns, i dificultats i mal de caps per altres que feien la feina bruta de transportar-ho.




Abans d'arribar a l'àrea d'aparcament tarifat de la cala de Deià, trobarem lloc a la mateixa vora de la carretera, si no està ja ocupat, sense haver de pagar. En aquest lloc iniciàrem noltros el recorregut cap a la cala, passant pel restaurant de cas Patró Marc, on al final de la seva terrassa trobarem unes escales que ens pujaran cap el carrer que volem agafar. No és imprescindible fer la passa per aquest indret. podem agafar un carrer que, davallant a la cala, surt a mà esquerra passant per sobre el torrent que acompaña paral·lel la carretera.

Tenin altre opció per arribar a es Banc que és a partir de prop de les cases convertides ara en agroturisme de sa Pedrissa i davallar per un camí fins el comellaret on es troba es Banc.
Sigui com sigui, per no tenir problemes amb la propietat, cal demanar permís de pas per arribar a n'aquest raconet ombrívol i rocós de la costa.
.
.


Arribats a cala Deià, haurem de passar per la terrassa del restaurant de Cas Patró March
.
.

Vista cap a la cala des del restaurant
.
.

N'Aina al restaurant, amb la cala al fons
.
.

Sobre es morral copsam una bella imatge de la costa
.
.

En agafar el carrer que puja cap unes cases situades en lo més alt de la cala, el resseguim fins que aquest acaba en un portell tancat privat. A la dreta veurem un caminoi que envolta la finca privada. El resseguim fins arribar a n'aquest rustic portellet que ens permet la passa sense cans i sense intenció de fer bivac o acampada. Passam i resseguim el senderó coster...
.
.

...que per damunt uns penyasegats ens portará en un très i no res a la torre de sa Pedrissa
.
.

La torre de sa Pedrissa
.
.


Han fet una bona inversió en ròtuls què, per totes bandes, indiquen que som a propietat privada
.
.

No entenc com la propietat privada té en tal mal concepte la conservació d'elements històrics i valor patrimonial com aquest canó.
.
.

Des de la torre de sa Pedrissa copsam la Foradada així
.
.

Sa Torre a contrallum
.
.

Seguim un tirany cap el sud i, després de botar una paret amb fil-ferro punyent, continuem per un senderó marcat que ens portarà a un caminoi net empreat segurament pels clients de l'agroturisme. Aquest caminoi ens portarà directament a es Banc.
.
.

Caminoi empedrat cap es Banc.
.
.

Retrospectiva
.
.

Aquí ja es veu una corda ben gruixada que ens amagarà la por a l'hora de baixar una escaleta de pedra prima i vertical cap el racó
.
.


El racó s'ha bastit una esplanadeta empedrada on poder acomodar-se, i una escaleta de ferro per sortir còmodament de la mar
.
.

L'escaleta prima i empinada
.
.



Les aigues convidaven a fer una sota i això és el que fèrem, a més de berenar i fruir d'un raconet encisador
.
.

Refem les passes per tornar...
.
.





Tornam passar per la torre
.
.

Resseguim el senderó sobre els penya-segats...
.
.

...fins arribar al lloc on hem deixat el cotxe aparcat, contents d'haver gaudit un raconet de la costa amb tranquilitat en aquests dies de saturació turística estiuenca.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada