dimecres, 17 d’agost de 2016

Congost del Cares (Picos de Europa)

Congost del Cares (Poncebos - Caín - Poncebos, 17 agost '16)


Hem sortit del nostre àmbit habitual illenc per conéixer una zona muntanyenca de solera reconeguda i he de dir que em falten paraules per descriure els sentiments i emocions que s'apiloten una vegada pres el contacte amb aquesta muntanya. És veure parets verticals, cims alts que aclaparen, però lo impressionant és que al seu darrere encara hi ha més altura, més cims... Sembla que no tenen fi.

És aquesta una ruta senzilla de 12 kilòmetres (+12 si es fa en sentit contrari per tornar al punt de partida a peu) encara que extraordinària per la seva bellesa, apta per familiaritzar-se amb el ambient natural a les muntanyes dels Picos de Europa.
Senda ample, en general, i de bona passa amb un únic emperò: massa concorreguda. Durant el seu recorregut no deixam de quedar bocabadats a cada passa davant l'espectacle visual que comforma el conjunt paisagístic.
Noltros arribarem a Poncebos i, a partir d'aquest punt, caminàrem fins a Caín. Allà dinàrem i després d'un passeig pel petit nucli dedicat bàsicament al turisme senderista que hi arriba a la contrada, partirem en sentit oposat cap a Poncebos.
Qui no ha tingut el privilegi de conéixer aquestes terres, en fer-ho, l'adjectiu que descriu millor el moment de la troballa és el de esglaidor: He quedat esglaiat per aquestes muntanyes superbes i magnificents i em perdura després dels dies. 
.
.

Sortida des de Poncebos, on tenim l'hospedatge al hotelet Garganta del Cartes, formidable, per cert.
.
.

La senda del Cares es va obrir a la roca per al manteniment de la cadena d'alimentació de la central hidroelèctrica de Camarmeña - Poncebos. El canal va ser inicialment construït entre l'any 1916 i 1921, i posteriorment ampliat entre 1945 i 1950. L'orografia inaccessible del congost va dificultar en gran mesura les tasques de construcció, que van requerir l'ús de dinamita i de cordes des de les quals se suspenien els obrers que van realitzar la seva construcció. Dels 500 obrers que van participar en els treballs d'ampliació de la ruta, onze van morir per causa d'accidents laborals.
.
.

Vista del canal del Teixu des del començament de la senda del Cares.
.
.

La Senda del Cares és en opinió de molts la ruta a peu més impressionant a l'abast de qualsevol persona, fins i tot sense experiència prèvia a la muntanya. La Senda del Cares s'estén al llarg de dotze quilòmetres de gran riquesa paisatgística entre les localitats de Caín a Lleó i Poncebos a Astúries, un recorregut de quatre hores a peu només l'anada, i vuit si es fa anada i tornada. 
.

Els dos primers kilòmetres de la senda del Cares, començant a Poncebos, és pujada, i les panoràmiques encisadores
.
.





Massa confluència de gent
.
.


Cases en ruïnes prop de "Los Collaus"

Retrospectiva
.
.





Los Collaos
.
.


Una vegada superat "Los Collaos" toca davallada
.
.





















































La Pasarela de los Martínez
.
.

 La Pasarela de los Martínez
.
.

Mirada cap a baix. En caiguda picada!
.
.


























La Cuevona
.
.












La pressa
.
.



Arribant a Caín
.
.






Caín
.
.

Dinant a Caín
.
.

N'Aina fruint dels ciurons amb bacallà
.
.




Caín
.
.

De tornada cap a Poncebos
.
.

La pressa
.
.




































Autofoto prop de Los Collaus, amb vista cap a la banda de Caín
.
.


Autofoto mirant cap a Poncebos, a Los Collaus
.
.



Superba muntanya
.
.



Til·ler, un dels arbres més pregón als Picos de Europa
.
.





El jaç del riu Cares
.
.




A l'hotelet Garganta del Cares, a Poncebos.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada