Cingle de s'Obi

Cingle de s'Obi pel pas d'en Pep Serra i mirador de s'Arrom* (2 juliol '16)

Dissabte de sol i temperatura adequada per als rèptils del desert del Gobi més que per un senderista que preten el cingle de s'Obi. M'encoratja el fet de que quasi tot el recorregut queda protegit per un espés alzinar i les parets de la cinglera inferior de la serra d'Alfàbia, a més de pensar que amb aquesta calor no hi haurà ànima feinejant als marges olivarers i els porxets per on arranca el recorregut que m'he plantejat. El recorregut passa per diferents propietats privades, motiu pel qual convé demanar permís i, com sempre i en tot moment, ser respectuós amb els propietaris i el terreny que recorrerem. Aquí ens trobarem diferents colls de caça amb la brutícia habitual d'aquesta gent que, escudada en la labor cinegètica, no té massa miraments deixant botelles buides de vidre i llaunes en el lloc on deuen passar una bona estona. 

Sense més preàmbuls perquè ja fa dies que li tenc ganes a n'aquesta trescada, arrib al cementiri de Sóller on aparcaré el cotxe. Crasso error: deixar-lo al sol. En tornar m'hi trobaré un forn en lloc d'un vehícle.

.

.

Camí de sa Coma cap amunt, amb bruixola, plànol i botella d'aigua. No necessit res més, apart del calçat adient i el mòbil per captar imatges i fer una cridada si fos el cas.

La calor a segona hora del matí (no he matinat molt, no) ja es fa notar. La vessant nord del morro d'en Fiquet per on puja rost el camí empedrat i esglaonat que ens conduirà al pas d'en Pep Serra ja es mostra des d'abaix. Una vegada superat el pas, si el trob, serà qüestió d'anar a cercar el mirador que, a falta d'informació, li anomenaré mirador de s'Arrom (*), encara que sembla pertany a una casa situada més aprop del mateix mirador, just passat el coll de s'Ullastre, però no tenc notícia del seu nom.

El següent objectiu serà la font i balma del cingle de s'Obi, indret màgic que convida a relaxar-se una estona a la seva fresca. Si tot va bé, sortiré cap a na Mamelluda travessant el torrent de la coma Carnissera i d'allà agafaré el camí de sa Coma cap el cementiri, de tornada, ja sense complicacions.

.

. 

Aviat es comencen a gaudir d'unes vistes encomiables sobre la vila i la vall

.

.

El camí empedrat i esglaonat va pujant fent continus revolts i salvant una gran alçada en poc espai...

.

.

...pujant fins la carena del Morro d'en Fiquet
.
.

En aquest punt el camí està molt malfet a causa d'uns enderrocaments.

Hem de pujar la rosseguera cap amunt. Trobarem restes de l'antic camí empedrat que va pujant fent revolts

.

.

Superant els marges esbaldregats fins una alçada on es distingueix a mà esquerra la sortida del senderó.

.

.

Ampliant vistes

.

.

Malgrat els esbaldregaments, no és complicat resseguir el camí amb una mica d'intuició muntanyera

.

.

El caminoi passa vora aquesta sitja que fa de mirador i on podem berenar contemplant bones vistes de la vall i la vila
.
.

El camí deixa de ser-ho per passar a ser un senderó que va superant uns penyals fins arribar a n'aquesta espècie de collet

.

.

Superat el collet, el camí es refà i continua...

.

.

...fins arribar als peus d'aquesta paret marcat per aquesta fita a s'olivera. Hem de grimpar sense complicacions fent una ziga-zaga, i suposam que aquest és el pas d'en Pep Sastre, que uneix ambdós trams de camí empedrat

.

.

...i a la banda superior, amb una mica d'intuició muntanyenca, ens retrobarem el camí empedrat i esglaonat que ens portarà fins la carena del Morro.
.
.

Bell camí
.
.

Lloc formidable
.
.

A la carena del Morro trobarem diferents coll de tords, i no es lliuren de la típica brutícia (botelles de vidre, plàstic...)...
.
.

...amb bones vistes.
.
.

El caminoi no ens dona opcions. 

.

.

Hem de recorrer la carena fins aprop de can Mametes, la casa que dona la esquena al pas d'en Capet. Abans d'arribar-hi, pujarem fins sortir al coll de s'Ullastre.

.

.

Al coll de s'Ullastre. Si travessem el portell i resseguim el camí davallarem cap a la vila. Però la intenció és anar a cercar la torre-mirador, per lo que agaferm un centenar de mètres cap a la esquerra i ens desviarem rost cap el cim d'aquest puxet coronat per la torre-mirador.

.

.

Amb unes grimpadetes arribam a la torre-mirador.

.

.

No he trobat informació sobre qui va ser el caprixós que va fer construir aquest mirador.

.

.

Una vista colpidora ens aclapara des del miradoret.

.

.

Vista cap a la vila de Sóller

.

.

Vista cap el cingle de s'Herba i de s'Obi

.

.

Vista cap a s'Arrom

.

.

Conegut i fruït l'espectacular mirador, davall per terreny empinat cap el cingle de s'Herba

.

.

Vista retrospectiva del mirador

.

.

 Vista retrospectiva del mirador

.

.

Rost
.
.

Vista retrospectiva del mirador

.

.

Travessem diferents rossegueres

.

.

El senderó és nítid i preciós en molts de trams

.

.

Comellar al cingle de s'Herba

.

.

Primera marca que m'he trobat indicant que anem sobre traçat. La veritat és que no tenim moltes opcions aquí

.

.

Avançam als peus de parets verticals per una cornisa que, de vegades, deixa entreveure una timba que fa feredat...

.

.

...travessam xaragalls

.

.

...sempre amb bones vistes

.

.

¡Fletxa d'en Pep Torrens! Ja és curiós trobar-la per aquí. Potser m'han passat desapercebudes i aquesta no és la primera

.

.

Arrib a l'objectiu d'avui: la font de s'Obi, a la balma situada a les parets del cingle homònim

.

.

El pregon pou amb aigua al fons

.

.

Sembla un indret habitat pels faunes, fades i altres essers de l'alzinar

.

.

Un abeurador és l'atractiu per a les moltes cabres que habiten aquestes cornises

.

.

Podriem agafar comellar cap abaix i arribariem al camí de sa Coma després d'haver superat el pas d'en Negret, vora la cova amb el mateix nom, cova carregada de llegendes, però la meva intenció és conéixer la sortida del caminoi pel torrent de sa Coma Carnissera, a la banda de na Mamelluda

.

.

Abans d'arribar al torrent de sa coma Carnissera passem per aquestes balmes

.

.

Sitja al costat del torrent

.

.

Des de s'altre banda del torrent, copsam així la cornisa final per on hem passat

.

.

Na Mamelluda, sempre un punt de referència en aquesta contrada

.

.

El morro d'en Fiquet i el turó del mirador, copsats des d'aprop de na Mamelluda

.

.

El pas d'en Negret, allà enmig entre les parets

.

.

Una vegada superat el pontet del camí de sa Coma, caldrà caminar encara una mitja horeta fins arribar al cementiri. Fora de la protecció de l'alzinar, el nostre cap comença a bullir com olla a pressió. Són 33ºC de temperatura i es deixen notar. Tanta sort que m'espera una sota al port abans de dinar.

Un fantàstic recorregut de cordó vermell, d'unes tres horetes de duració més el temps dedicat a contemplar i fruir de l'espectacle sensorial que ens ofereixen les nostres muntanyes.

.

.