dissabte, 4 de juny de 2016

N'Aimeric

Puig de n'Aimeric (de na Marit o de n'Emerit -s.m.c-) pels passos d'en Content, des Fraguel i de s'Arboç (4 juny '16)
A l'excel·lent blog Aires de la Serra mallorquina, el nostre company muntanyer Joan Riera escriu el següent, referent a la toponimia d'aquest puig: ""El topònim Puig de n’Eimeric (també escrit Eymeric o Eymerich i Aymerich), que a algú sentim pronunciar a Bunyola de n’Eumeric, ha sofert en la dicció popular algunes adulteracions, donant les formes estranyes i difícilment defensables de puig de Na Marit o de Na Maric a Bunyola, i, segons ens han informat persones del propi poble, Puig de Na Marich o de Namarich, amb so final de ch castellana, a Santa Maria del Camí, des del qual i les seves rodalies s'aconsegueix la vista destacada d'aquesta modesta elevació». A més de les formes que presenta en Jesús G. Pastor a les Rutes amagades de Mallorca, també l'he vist escrit en algun mapa d'aquesta manera: Namaritx."


Un recorregut circular per la comuna de Bunyola començant per la fantàstica Coma Gran i tornada per la formidable Coma d'en Buscante, passant pels passos d'en Content, des Fraguel reconvertit en via ferrata, el pas de s'Arboç i el cim del puig d'Aimeric (o de n'Emerit, segons quin mapa es consulti). 
.
.

El recorregut comença als peus de la Coma Gran de la comuna de Bunyola. He entrat pel camí des Cocons, situat entre el cementeri de Bunyola i la central elèctrica sita a la carretera de Bunyola. Aprop de ca Na Moragues, he aparcat el cotxe.
.
.

Agafant la pista cap a la comuna, passam per la tanca de la finca de sa Cova, on un ròtul ens dóna la benvinguda.
.
.

Curiós element per tancar/obrir el portell
.
.

Ses cases de sa Cova, del sègle XIV segons un ròtul situat vora el camí.
.
.

Més amunt ens trobam la tanca de la finca pública de la comuna de Bunyola.
.
.

Un bell camí recorre la coma Gran al costat del torrent per dins l'alzinar. Tant la Coma Gran com tota la comuna està bastida de ranxos de carboners. Aquests revelen la gran activitat d'un temps.
Un brunzit constant d'insectes ens acompanya. En aquesta esplanadeta, deixam el camí per l'esquerra per anar a conéixer els passos d'en Content i des Fraguel, ambdós situats al costat un de s'altre.
.
.

El pas des Fraguel, reconvertit en via ferrata, la que facilita en gran mesura la passa pel pas.
.
.

Accés al pas d'en Content
.
.

Després d'haver pujat pel pas d'en Content i davallat pel des Fraguel, continuam pel bell camí de la Coma Gran. Passam al costat d'aquest bassol o abeurador ple de mosquits.
.
.

Una mica més envant ens trobam aquesta barraca reconstruïda. Just al seu davant, a l'altre costat de la pista, començam a pujar adreçats cap l'est, a la recerca del pas d'en Pep o de s'Arboç. En principi semblava que és el mateix pas anomenat de diferent manera, però...
.
.

Al pujar el rost des de la barraca reconstruïda, ens topem amb aquesta cova. Continuarem el recorregut caminant aferrats a la paret dels penya-segats cap a l'esquerra
.
.

Avançam aferrats a les parets
.
.


Ens trobam en primer terme aquesta encletxa amb una fita que indica, suposadament, un pas. Explorant el terreny, poc més envant ens topem amb un altre, també indicat amb fites...
.
.

Aquest és el que triam per pujar.



A la capçalera del pas creix aquest arbocer, motiu pel qual segurament deu ser aquest el pas de s'Arboç. Deduïm que s'altre pot ser el pas de'n Pep.
.
.

Una vegada superat el pas de s'Arboç, per un tirany fitat arribam a n'es Planietjar, cruïlla de camins, pou i ranxo de carboner. Un dels llocs estratègics de la comuna bunyolina. A l'imatge, un autorretrat.
.
.

Des del Planietjar, copsam a l'esquerra el camí que porta cap a cas Garriguer; ben davant, el camí que ens portarà cap el cim de n'Aimeric, i a la dreta, el camí que porta pels vessants del puig Gros cap a l'entrada a la Coma Gran, per la part superior dels penya-segats.
.
.

El ranxo de carboners i la soritda del senderó pel que hem arribat des del pas de s'Arboç
.

Pou i ranxo.
.
.

Coscoll (http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/especie/4326.html)
.
.

Bell camí cap el cim de n'Aimeric
.
.

A mida que ens acostam cap al sur, les vistes es van obrint
.
.

En acabar el camí, està clar cap a on hem d'anar. Les indicacions no ens deixen dubtar.
.
.

Divissam la fita al cim.
.
.

Un betlemet al cim. Curiosa tradició la de posar betlemets a llocs elevats de la nostra serra.
.
.

El cim de n'Aimeric
.
.

Les vistes cap a la Serra
.
.

Les vistes cap el Raiguer. Copsam la badia d'Alcúdia, entre d'altres.
.
.

En tornar, just abans de passar la esplanada dels pins on hi ha uns troncs tallats i disposats a manera de cadiretes, ens trobam les indicacions del senderó que ens portarà per la coma d'en Buscante cap el lloc de partida
.
.

Un tirany ben configurat
.
.

El bosc d'alzines és fabulós i molt pintoresc. També hi trobam restes dels antics ranxos de carboner.
.
.



Pintoresca sortida de la coma d'en Buscante
.
.

Peculiar tancament del portell
.
.

La Coma d'en Buscante s'obre en aquest indret aprofitat amb marges d'olivars
.
.


Casa en vies de rehabilitació
.
.

Un altre curiós sistema de tancament automàtic de la porta
.
.


Un altre casa bastida aprofitant les balmes
.
.



Arribam a una cruïlla on trobam aquest ròtul. Hem de travessar una pista cimentada i continuar la nostra direcció cap envant per un camí de terra que ens portarà cap el punt de sortida...
.
.

...per davant les cases de cas Bergantet
.
.

A la sortida de la finca veig que la passa cap a cas Bergantet és ambigua. Talvegada hi hagi tolerància a la passa dels senderistes. No així dels vehícles. Tanmateix és una suposició.
.
.

Just on està la barrera amb indicacions de Privat de cas Bergantet, tenim el camí que puja cap el puig Gros per damunt els penya-segats de la coma Gran. D'aquest punt fins arribar al cotxe, són un parell de parells de minuts mal contats o quatre passes de pagés gran.
Una volta formidable per la comuna.

2 comentaris:

  1. Uep, Peptoni. M'agrada la Comuna de Bunyola, on l'excursionista hi troba de tot. El pas que pujares suposam que és el de s'Arboç, el qual abans li dèiem d'en Pep pel motiu de desconèixer el seu nom.
    Molt bon reportatge, enhorabona.
    Agraït per citar el meu humil blog.
    Salut!

    ResponElimina
  2. Ho és molt agradable la Comuna, sobretot en aquests dies on la xafugor comença a esclafar-nos, s'agraeixen les zones ombrívoles com els alzinars.
    Gràcies a tu, Joan. Sempre és un veritable plaer i font inesgotable de conéixement resseguir les teves passes al teu blog.
    Molta salut i muntanya!!

    ResponElimina