diumenge, 1 de maig de 2016

Sa Dumanega

Camí de sa font de s'Alqueria, camí des Mas, camí de sa Dumanega, camí de sa font des Figueral (1 de maig, 2016)

Un passeig d'unes tres horetes per un indret encissador, recorreguent uns camins empedrats on la seva disposició privada ha afavorit que romanguessin quasi inalterats amb el pas dels anys. Conéixer el camí de sa Dumanega, principalment, és el motiu d'aquesta sortida, d'una bellíssima factura amb elements constructius modèlics d'un temps. Aquest camí, que des de l'any 2006 en que l'Ajuntament de Fornalutx el declarà protegit, forma part del nostre Patrimoni històric, cultural i paisagístic.
El fet de que romangui privat, probablement el salvarà d'una exposició al públic en general que no sempre respecta el seu entorn i els elements patrimonials. A hores d'ara, el camí de sa Dumanega discor per un indret meravellós abastit de marjades d'olivar en un impecable i modèlic estat de conservació i manteniment. Arranca del camí des Mas i arriba fins el racó anomenat s'Olivaret, situat a la falda de sa Pedrissa de Monnàber, al mateix jaç del torrent de sa Dumanega, que reb s'aigua del Bosc de Monnàber i les parets dels cingles de la serra de son Torrella.
Lloc obagós, tranquil, màgic, només importunat i fastiguejat pel constant renouer molestós de les motocicletes, moltes d'elles manejades per descervellats, que cada cap de setmana es donen cita per invaïr la carretera que puja cap el puig Major. 



Deixam el cotxe a l'aparcament gratuït de Fornalutx, el que, entrant per la banda superior del poble, es situa a la dreta tot començar el nucli poblat. Sortim caminant per la carretera cap el nord per trobar-nos un centenar de mètres més adalt, l'inici del camí de la font de s'Alqueria, a mà dreta.
.
.


Agafam el camí i el resseguim...

.
.

...passem de llarg les indicacions que ens portarien cap el camí des Creuer, i continuam rectes, cap a sa font de s'Alqueria
.
.

Continuam sense deixar el camí  i a mà esquerra deixam la font de s'Alqueria
.
.

A la dreta davalla paralel al camí el torrent que poc més envant rebrà el nom de torrent de Fornalutx, una vegada s'hagi unit amb el torrent des Racó
.
.

El camí ja ens encissa amb els seus bells racons ombrívols i enriquits amb la música de l'aigua que davalla pel torrentó
.
.

En arribar al portell privat de Es Figueral, fins on arriba el camí, continuam per un tirany a la seva dreta, que ens portarà al jaç del torrent, per on continua el camí. Just aquí, en aquest punt, també a mà esquerra, a la esquerra del portell d'entrada a la casa de Es Figueral, arranca un caminoi que puja i és por on davallarem noltros, de tornada. 
.
.

El caminoi ens porta a creuar el torrent, no hi ha opcions. El camí empedrat continua a s'altre banda del jaç.
.
.

Bell racó
.
.

Resseguim el camí empedrat, sense complicacions ni opcions...
.
.

...ens va mostrant la seva bella factura i l'entorn meravellós en tot moment
.
.

El camí empedrat surt al camí asfaltat que passa sobre el pont que es veu a l'imatge...
.
.

...però continua a l'altre costat, un poquet, fent unes corbes i guanyant alçada en poc temps.
Just abans d'agafar aquest tram empedrat, el camí asfaltat ens portaria al portell d'entrada (barrat) de la finca de sa Dumanega. Noltros decidim conéixer aquest camí que va pujant fins no sabem exactament a on...
.
.

Torna sortir al camí asfaltat i no tenim més remei que resseguirlo.
.
.

Un altre bell camí s'enfila per s'olivar de s'altre banda del torrent
.
.

Un altre nou tram ens permet caminar per ell. Continua deixant a mà dreta la font de s'Estació i a mà esquerra la font de can Llabrés
.
.

El camí segueix formidable...
.
.

...guanyant alçada aviat...
.
.

...i arriba fins aquest marje on hi ha dues opcions: botar un portell tancat que sembla no té més continuitat que s'olivar que tanca, o resseguir pel marje, on sembla que un tirany ens portarà per darrera un porxo aproximant-nos a les cases de sa Cabana, per on volem agafar el camí de sa Dumanega
.
.

Després de botar fàcilment una reixeta sense fer mal, continuem el camí empedrat que continua en direcció a les cases de sa Cabana.
.
.


Continua el camí per un olivar molt ben ciudat, com succeeix per tota la contrada.
.
.


En aquest punt, i prop de les cases de sa Cabana, escoltam activitat humana, gent a les cases, i decidim no aproximar-nos massa per evitar renou. El camí empedrat sembla acabar a n'aquest lloc. Resseguim per l'esquerra, on un tirany ens porta per sobre unes marjades cap el comellaret on teòricament està traçat el camí de sa Dumanega. Efectivament, un centenar de mètres sobre el marge ben net ens condueix al camí de sa Dumanega.
.
.


Foto de n'Aina, poc abans d'arribar al camí de sa Dumanega
.
.

Després d'accedir al camí de sa Dumanega, a la seva part alta, decidim anar cap amunt, al indret anomenat s'Olivaret.
.
.

Després de botar el portellet que sembla el límit nord de la finca de sa Dumanega, el camí continua igualment bell i empedrat cap a les cases, juntant-se abans d'arribar, al camí encimentat de Monnàber
.
.


Bell camí amb la clàssica tira de pedres més grans al centre, a mode de columna vertebral que enforteix el conjunt.
.
.

Portell obert. Passant el portell, tenim el camí encimentat de Monnàber a 20m
.
.

El camí encimentat de Monnàber. Al davant, de rerafons, guaiten els Penyals des Migdia. Ses cases de s'Olivaret ja es veuen, continuant un centenar de mètres pel camí. Noltros tornam enrere, pel mateix camí, el de sa Dumanega, amb intenció de recorrer-ho tot cap avall.
.
.

Junt al portell d'entrada tenim aquest porxet anomenat de sa Cabaneta
.
.

Els límits de la finca de sa Dumanega. El camí amb una síquia al seu costat, practicament discorr tot el camí així.
.
.

Prohibida la passa, obviament.
.
.

El camí de sa Dumanega i entorn, un conjunt magistralment colpidor






No hi ha paraules per descriure el paisatge formidable d'aquest indret
.
.

Aproximant-nos a les cases de sa Dumanega
.
.

Les cases de sa Dumanega. Tanta sort que no hi trobam a ningú i podem gaudir de l'entorn amb tot el respecte i cura.
.
.

Elements arquitectònics molt empreats per totes les marjades
.
.

Davant les cases, una era ben configurada i conservada.
.
.

Continua el camí empedrat fent revolts i ziga-zagues...
.
.


Indret fabulós, fantàstic. A cada passa hi ha racons que ens deixen bocabadats
.
.



Foto de n'Aina
.
.


Canals d'aixoplugues 
.
.

Mentre el camí encimentat tira recte cap a l'esquerra, el camí empedrat ens porta fins aquest portellet sense candar que té sortida cap el jaç del torrent, salvant-lo amb les típiques pedres botadores. A s'altre banda del llit del torrent continua cap a l'esquerra, davallant, el camí empedrat, però ara ja brut i ple de mala herba que ens fa la passa més incòmoda. Ens conduirà fins el camí de Mas per darrera la casa de Es Figueral, passant per la font des Figueral i el seu aljub.
.
.

Continua el bell camí empedrat, ara més brut i descuidat
.
.

Travessant un altre torrentó, prop de la font des Figueral
.
.

Ja albiram s'aljub des Figueral
.
.

S'Aljub de la font des Figueral, amb quatre granots que ens donen la benvinguda
.
.

Sa Casa de Es Figueral, vista des del camí de la font des Figueral, que li passa just aferrat per darrera
.
.

En aquest aljub, el camí tira cap a l'esquerra i en 50 mètres s'uneix al final del camí des Mas, on és la porta d'entrada a la casa de Es Figueral, que hem vist més enrere. No tenim més que resseguir el camí per arribar a Fornalutx i concloure el recorregut de fàbula que avui ens hem marcat.
Una contrada i el seu camí per mantenir frescs a la memòria, per la seva bellessa, en tots els sentits.
Ojalà es conservin intactes com fins ara.
.
.








4 comentaris:

  1. Hola Peptoni.
    Un paradís dins el paradís! Meravellosos aquests indrets. Havia sentir parlar del camí de sa Dumanega, però ara que l'heu mostrat, m'heu esperonat les ganes d'esser-hi.
    Enhorabona pel reportatge.
    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Joan. Malgrat les prohibicions de pas i els portells candats, varem gosar entrar amb molta cura i tot el respecte per conéixer aquest indret meravellós. És modèlic en quant a conservació, sens dubte. Esperem no es deixi abandonat a la mà de Déu.
      Molta salut per a tu, també!!!!

      Elimina
  2. Bona volta Pep Toni, i urem de fer un bot a gaudir de aques paratja. Bon reportatge!! salut i muntaña

    ResponElimina