Clots Carbons

Clots Carbons i Casa del Moro, pels passos de s'Argentó i de s'Estaca (5 desembre '15)

Comencem el recorregut al conegut "Funicular"del puig Major, avançant pel camí dels Cingles fins arribar a l'alçada de "els Matalassos", on deixem el camí i ens fiquem per un tirany difícil de reseguir cap el pas de s'Argentó, que ens portarà a la base del comellar on es troba la Casa del Moro.

Al Porxo esbucat, als peus de Na Rius

Avançant pel camí dels Cingles

Passem per la font Subauma, al camí dels Cingles 

Font Subauma

Un parell d'anyellets ansiosos de passar a s'altre banda del portell

Deixant la serra de na Rius al darrera, continuem camí cap el Pla d'en Gumbau

Arribant als Matalassos

Porxo i els Matalassos

Un turó amb una curiosa comformació, anomenat els Matalassos, ens indica el punt per on hem de deixar el camí dels Cingles. Aquí deixam la còmoda passa del camí per endinsar-nos pel aspre terreny càrstic i carritxer d'aquesta contrada. Avancem ara, doncs, entre els Matalassos i el Pla d'en Gumbau, una breu estoneta.

El terreny torna difícil

Reseguint el tirany que ens portarà cap el pas de s'Argentó, tot i que trobem qualque fita indicant la direcció, és dificil no perdre el traçat del desdibuixat senderó. No és un lloc freqüentat, aquest, pels senderistes.

Si no vaig equivocat, l'arbre que penja de les parets del penya-segat i que embelleix el paisatge amb els colors caducifolis és un rotaboc (http://herbarivirtual.uib.es/cas-med/especie/4377.html)

Ens anem introduint en un paisatge càrstic formidable

Un portellet de ferro al pas de s'Argentó barra el camí

Davallant per la cornisa que conforma el pas

El comellar que assolim ple de vegetació ens impedeix avançar amb bon ritme. Xiprell, llentiscle, càrritx, argilaga... tots plegats formen un tap ben dens a n'aquesta zona ombrívola. Ni les cabres gossen obrir-se camí.

Una autèntica creu l'avançament cap a la Casa des Moro. Aprofitem les quatre pedres per avançar més còmodament.

La increïble casa del Moro. Aquestes mostres d'arquitectura sempre són colpidores, i més trobant-les als llocs més inversemblants.

L'interior és relativament ample i còmode. Sembla un bon refugi en cas de necessitat.

Espectacular.

Piscolabis

Refem les passes per anar a cercar el pas de s'Estaca, al torrent del Gorg dels Diners, que ens portarà cap els Clots Carbons

Al jaç del torrent del Gorg des Diners

El pas de s'Estaca

Ens reagrupem als peus del pas abans d'afrontar-lo

Pujada pel rost passadís que conforma el pas

Anem pujant...

...paralels al torrent del Gorg dels Diners

Els impressionants relleus càrstics (esquetjar) dels costers de la serreta de la Mitjania ens trasbalsen

Anim a allargar la passa o augmentar la seva freqüencia, doncs "tempus fugit" i la llum amb ell.
Però avui sembla el dia perfecte per no fer-me massa cas.

Poc a poc, la vista s'ens obre

El terreny ens posa a prova continuament, a cada passa

Ses Monjoies, li diuen a n'aquest indret de semblant lunàtic

La mola de can Palou guaita ben davant nostro, al fons

Al darrera, la meteorologia amenaça pluja que, de fet, alguns gotarrins mínims ens refrescaren

Arribem al punt més allunyat del punt d'inici, on continua el tirany cap el pas d'en Termes, que davalla cap al coll de sant Llorenç, a la carretera de Tuent. Aquí fruïm de les millors vistes del recorregut. Es tracta del Cingle d'en Coll.

Retrospectiva des del cingle d'en Coll. Venim des de la dreta de la imatge i avançarem cap a la esquerra, a la recerca dels Clots Carbons.

Amb la Mola de can Palou o de Tuent de rerafons

La Calobra amb el Morro de sa Vaca

Una de tantes dolines que trobem per la contrada

El turonet "encreuat" pel grup En falten 5

Arribem al primer dels tres Clots importants i ens equivoquem al agafar un tirany fitat cap a la dreta, que ens porta cap un collet on el tirany davalla cap el jaç del torrent del Gorg dels Diners. Tornem enrere, al Clot, i reseguim el senderó que ens portarà al segon Clot, i després al tercer...

El primer Clot

El segon Clot

Panoràmica dels tres Clots Carbons

Pujant cap el portellet on el tirany es converteix, a trams, en bell camí empedrat anomenat de sa Barra. Aquest antic camí empedrat unia els Binis amb Tuent pel coll de sant Llorenç

Voltes del camí de sa Barra

El camí de sa Barra ens portarà just al grup d'alzines del camí des Cingles anomenat l'Alzina fumadora

El temps i la llum passen sense donar treva

Morro d'en Pelut, a la esquerra. Montcaire ben davant. Justets de temps, abans de que la llum desaparegui completament, arribem a l'Alzina fumadora i, d'aquí, a la base del Funicular, on donarem per acabat el recorregut ben especial d'avui.