diumenge, 22 de novembre de 2015

Na Rius

Na Rius, el cim de la serra homònima, peus del puig Major (22 novembre '15)


Recorregut senzill però d'una bellesa extraordinària per un indret inhòspit, més quan el vent bufa fort i la pluja amenaça en empapar-te. per sort, el temps ens ha permet recorrer aquesta bellíssima contrada fruint del vol d'unes parelles de voltors i qualque corb, sobrevolant el paratge formidable que és aquest macís del puig Major. Na Rius és el cim (1057) de la serreta homònima, o també anomenada serra d'Almangra. Un cim que queda solapat amb la omnipresència del cim rei. Era, aquest de na Rius, el cim que em quedava pujar per omplir el llistat de mils illencs, obviant l'agulla des Frare, que és menester d'altres arts muntanyenques per fer cim.

El dia, com el dia anterior, amenaça pluja i el vent bufa amb ganes. La devallada de temperatures prevista es fa notar.

 

Com una espècie de triceràtops, s'aixeca la serra de na Rius amb tres escates ben definides. La cuculla més pronunciada és el cim, propiament dit de na Rius, amb 1057m.
Assolirem la serra pel coll existent entre els dos esperons del segon nivell des de la font de na Rius situada al camí dels Cingles o dels Binis.



Començem el recorregut al funicular pel camí dels Cingles


Al porxo esbucat surt un senderó que ens portaria cap el cim que volem assolir, però hem triat un altre accés, el de la font de na Rius.

 

Font de na Rius, al camí dels Cingles

 

Des d'aquest punt atacarem les escates de la serra.

 

Pujant rost

 

Anem enfilats cap aquell coll 

Panoràmiques impressionants

 

Arribats al passadís abans del collet

 

Al coll del segon nivell. Botarem paret i continuarem cap el cim.

 

El puig Major no s'ha deixat veure el pel, avui

 

Allà davant guaita na Rius


El cim de na Rius, conquistat!
La vista des d'aquest punt és formidable allà on es dirigeixi la mirada...

 

N'Aina al cim
 



Al cim conquerit! No ens torbarem molt, doncs el vent i la fredor ens arruixen

 

Vista cap l'est: bàsicament puig Roig, Tomir, Galileu, serra des Teixos i Massanella amb capell...

 

Vista cap el puig de ses Vinyes...

 

Vista cap el oest: des de Montcaire al Morro de sa Vaca

 

Albiram el pas per on pretenem devallar: el pas des Bous.


 Devallant na Rius

 

Al pas més aprop

 

Sobre el pas...

 

Sembla que no puguem devallar per aqui, però...

 

..trobem el famós i inversemblant camí sostingut per marges de gran consistència...

 



Superant el pas

 




Deixant enrere el pas des Bous...

 

...sobre el turó que divideix el comellar per on devalla el pas des Bous, a la esquera, i la sempre impressionant Coma Fosca o des Ribell, a la dreta



Fem un piscolabis a l'Alzina fumadora, sobre el camí dels Cingles 



Al funicular, la darrera foto amb na Rius al darrere


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada